L’aire.

Respirant el basic aire

que mante vital la vida.

Impalpable i necessari

omplint tot l’espai a mida.

Aire suau, que acarones

els cossos i els conreus,

etern amic vora mar,

propagador de les veus.

Brisa mediterranea,

graciosa mou les palmeres,

i del nostre navegar,

unfla fermament les veles.

Per veloç es tornarà

en ser gelat o calent,

vent de llevant que fresquet

ens alivia del ponent.

Vent odios que tot arrassa

tirant la fruita de l’arbre,

tombant-ho tot al seu pas,

de tall gelat com el marbre.

Ponent, que el cap ens transtorna,

no deixant-nos raonar,

ofegant-nos de calor,

fins del dormir, ajunar.

Imparable destructor,

furtavides, vent dolent,

no tens cap moderacio,

maleït per nostra gent.

Vent urgent a cap de lloc

dete prest el caminar,

es en Valencia comprenssiu

i fes mes dolç l’alenar.

Aire, brisa i tranquil vent,

beseu suau a la nostra gent.

L’aigua.

D’aigua vital, el cos som,

i estem de tu fets en part.

Pluja del sentiment,

trencant-te naixem del part.

Transparent, presta baixant

fresca del manantial viu,

regant fertil nostra horta,

raonable en cau de riu.

Que en gotetes cau del cel

en l’olor a terra humida,

sempre que caigues prudent,

ben rebut signe de vida.

Pero si ho fas torrencial,

provocant una riuada,

t’odiaren fins en la mar,

mai seras, aixi enyorada.

Si te’n dus un ser volgut

en maligna et voltaras,

i el teu do divi, devessa,

en terra i mar el pedras.

La mar salada, calida

mediterranea amiga,

ens has comunitat sempre,

des de l’era mes antiga.

En tu em vivit aliats,

mes tambe es car el teu preu.

ens dones el fort caracter,

de la lluna i de deu.

Ens ajudes a apagar,

la set de l’estiu i el foc,

ens dones peix i la sal,

trenc d’alba, blau, roig i groc.

Aigua, dona eternament,

bautisme a la nostra gent.

El foc

Donant-nos llum i calor,

sentint-nos util com el sol,

protagoniste faller

o infernal com el dol.

Calfes la llar en l’hivern,

fas els mes suculents plats.

eres simbol, tradicio,

flama de les llibertats.

En l’aigua i la terra fas

l’internacional paella.

Mascletaes i castells,

cremà en la festa mes bella.

El teu calor ens atrau.

El turisme i les passions,

en eixe magic ritual

de Sant Joan, nit d’ilussions.

Quan eres inmes en flama

devastant tot per a on vas,

te neguem la magestat,

intentant tallar-te el pas.

Maleït sense compassio,

no respetes ni als humans,

si t’escampes pel mont vert

junt al vent i roïnes mans.

En cautela et tractem

puix en mida eres bo.

Has segut en este poble,

temit llamp de llum i tro.

Foc sagrat, si tant t’amem

i et dediquem tants moments,

pels teus colors que ens fascinen,

som amics, tin-nos contents.

Foc i sol de l’ale ardent,

sols feu el be a la nostra gent.

La terra

Terra, eres tu la base

a on habiten nostres cors.

De qui escrivim l’historia

i ens dones llar, fruits i flors.

Eres bressol dels artistes

que lloant-te seua et fan,

escrivint-te i cantant-te,

pintant-te ufans pel mon, van.

Eres mare, com es ella,

verge dels desamparats

i les dos tant ens voleu,

que ens teniu enamorats.

Eres patria, tradicio

de rica horta i mar,

en montanyes i ciutats,

entre festa i faenar.

L’enyorança de no tindre’t

i baix els peus no sentir-te,

fa que encara et vullgam mes,

i els nostres cors oferir-te.

L’orgull de ser valencià,

per, de tu saber-nos part,

solca a l’aire una carcasa,

esclatant un regne d’art.

Del llaurador fent patria

com un valent palleter,

et defendrem en l’anima

sent un bon fill, verdader.

Per aixo volem lloar-te

aman-te de bona gana,

parlant el teu dolç parlar,

nostra llengua valenciana.

Terra esplendida d’argent,

som tots teus la nostra gent.