Lliteralia.com

 

 

numero III primavera 2006
ART POETICA* EN DOTZE PENSAMENTS I TRES POEMES Just Llorca ©

* Poemari inclos dins del llibre "Com un crit d'un angel"(A.B.V.), el qual conté tres poemaris: Este, Com el Crit d'un angel, i Carmina Selecta.

NOTA: Esta Art Poetica fon presentada i recitada per l'autor en el VI Recitals Poetics de Primavera que, en motiu de La Fira del Llibre Valencià, tingue lloc en els jardins de Monforte, el 15 de Juny de 1999.

Al poeta desconegut

Cascu deu trobar en el seu treball

el centre de sa vida i, des d'alli,

creixer, en irradiacions, tan llunt com

li siga possible... (Rainer Maria Rilke)

Pensaments

El poema deu ser lo que l'arbre

solitari es respecte a l'inabarcable

horiso: essencia i sintesis del

païsage.

 

 En la secreta i amorosa relacio

del nostre cor en el sensible cor de

la realitat oculta de les coses, està

l'explicacio del ritme sense rima del

poema.

 

Una poesia sense rebelio, no acaba

de ser poesia. La poesia sense rebelio

es com el cant de les aus, tan

acort en les lleis que sostenen a

Naturalea, tan submis ad elles, tan

sense intencio de voler convertir

lo real en magic descobriment.

 

Convertir en ofici pagat l'acte

de la creacio poetica, es lo mateix

que convertir en ofici pagat el sublim

acte del bes d'amor: prostitucio.

 

En el minim espai del cor d'un

poema, cap tanta poesia com estreles

en una llarga nit d'hivern.

 

El poeta que no accepta l'existencia

del seu poema com una bella realitat

aliena ad ell, es un pobre

poeta vanitos.

 

No pot haver un poeta a on no hi ha un

dolç païsage tendrament enyorat des

d'aquells primers recorts de l'infancia.

 

Si el poeta no intenta arribar als

sagrats llimits de Poesia, corre el

perill de quedar reduit a ser un alegre

o trist joglar que canta versos

per a engrunsar la somnolencia dels

ocis de la mediocritat feta auditori.

 

Com els rajos del pare Sol profundisen

en les ombres de l'ultim alé

dela Nit per a donar lloc a les esperances

del nou dia, aixina deu profundisar

el poeta en les ombres que l'envolten,

per a poder trobar l'harmoniosa

melodia del nou mensage

que sera el seu poema.

 

Diu Nietzsche:

"Hi ha que sobrepassar al poeta".

 

En este pensament hi ha una intencio

redentora, i l'oferta d'un tonic

per a la voluntat. Mes, al poeta, nomes

pot sobrepassar-lo l'exaltada imaginacio

d'un deu capaç de fantasiar

entorn als mil i un poemes possibles

que dormen en l'intima realitat

dels sers i de els coses.

 

Hem d'aspirar a la creacio de l'obra

perfecta. Tot lo demes es un anar

deixant caure nostalgies de roses

- ¡ algunes tan fermoses! - damunt

de l'arida realitat del cami.

 

En realitat, tot poema es un fantastic

silenci que els demes, si val la pena,

convertiran en cantic angelical.

 

    

Normes d'El Puig
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

image fondo wep: Prolec Tirant lo Blanch, novela escrita en "vulgar valenciana, perço que la nacio don yo so natural se puxa alegrar"

Els treballs aci publicats son propietat exclusiva dels autors que desinteressadament colaboren en ella


Colectiu Lliteratura Valenciana

disseny wep: Jaume V. Hurtado