¡Oh, rei del bosc!

Eres tot un senyor,

tu nos dones ombra

i nos dones refugi.

En la teua pell dura

els enamorats, cors tallen.

Baix les teues branques

promeses d'amor i llealtat

es dien tots embovats.

Aquell pensador que pensava

en molta serietat

baix les teues branques,

i tu li donaves seguretat.

En l'infancia

baix les teues branques

penjava un angrunsador

i en ell, els chiquets

jugaven i rien.

  ¡Oh, rei del bosc!

Els animals a tu van

te busquen per a viure,

tu tambe ad ells;

veus als homens

des de nanos a jovens,

i despres vells.

Tu, eres l'arbre milenari

eres aquell que mor baix el foc,

pero de vegades ni el foc,

enemic per excelencia teu,

pot en tu.

Pero l'home es tal volta

el perill mes gran

en la teua vida

en eixa vida

pausada i tranquila

que tens.

Adeu gran amic,

no te muigues,

i nosatres tractarém

de respectar-te a tu,

i a tots los teus companyers.

Acompanya-nos

en el nostre caminar.

Tu nos dones vida

i alegria per a seguir

el nostre cami.

  Gracies amic,

eres el rei del bosc.