En eixe encant

que em du la sort,

que em fa, enchisant.

que em regala el tot,

que em calma el llant,

que em du a bon port.

 En eixe cos,

de guitarra valenciana, demanant-me

que toque la mes dolça melodia,

que per tu estic inventant-me.

En eixos cabells,

d’algues i plomes, acoranant-me,

que llarcs, com a fils de pluja lluenta,

em demanen el tacte, enredant-me.

En eixos ulls,

que em miren, devorant-me,

em banyen de verda llum,

d’amor i calma, traspassant-me.

En eixe nas,

pel qual seria aire de camp, voltant-me,

per a ser inhalat i expulsat,

dins de tu, veloç com un llamp, respirant-me.

En eixes orelles,

perfectes de forma menuda, escoltant-me,

en les que cautelos, susurre

la tendra frase, que l’amor reanuda, amant-me.

En eixos llavis,

que es desfan besant-me,

dos petals de rosa a punt d’esclatar,

estan la voluntat furtant-me.

En eixa boca,

que em du a l’eden besant-me,

ballant els vintisis musculs del somriure,

que em regales, ilusionant-me.

En eixe coll,

que em sap a violetes, turbant-me,

a on se fabriquen les paraules,

musica en un do, apaciguant-me.

En eixos braços,

que per delicats, son forts, rodejant-me,

em fan sentir en el lloc mes segur,

quan soc feble, les forces donant-me.

En eixes mans,

que tenen deu troços de cel, palpant-me,

em fan viajar, d’ungles i suau

tocar de pell, guiant-me.

En eixa esquena,

que recorreria, en gota transformant-me

o deslisant-me per la teua trena,

d’un suau tacte, convidant-me.

En eixos pits,

que m’inciten, senyalant-me,

i em miren tentadors de mans i boca,

fent-me compliç de la bellea, provocant-me.

En eixa cintura,

el lloc ideal, a on trobant-me,

si em perc del mon, i no estic,

per no ser yo, i ho vullc, adonant-me.

En eixe culet,

de gracios moviment, cridant-me,

de galtes esculpides en marbre,

en fugaç contacte, insinuant-me.

En eixa llar,

repos del guerrer, donant-me

rutes de goig i suspirs,

tendra, en home transformant-me.

En eixes cames,

que sostenen l’art que esta cautivant-me,

i en les que m’abraces, intima,

de la tentacio que esta esperant-me.

En eixos peus,

que gelats em busquen, atrapant-me,

i que per chicotets ¡son tan graciosos!,

que no em fan mal, ni que estigues chafant-me.

En eixe encant,

d’angel que estas donant-me,

m’aguaitat tindre’l innat,

fent el miracle, enamorant-me.

En eixe cor,

gran en cos menut, ensenyant-me,

lo que es amor, paciencia i comprensio,

lo roïn fent-ho bo, aguantant-me.

En eixa inteligencia,

que gata, tu, vas mostrant-me,

cent voltes major que la meua,

i encara aixi, d’imaginacio alabant-me.

En eixos sentiments,

nobles, entregats, sincerant-me,

espontaneus, tendres, vius,

basics i unics, regalant-me.

En eixe ser,

del saber estar, ... ¡i tan be!, mostrant-me

si m’he perdut, el cami a seguir,

tot lo que te, ofrenant-me.

En eixe encant

que em viu tant fort,

que em dona tant,

que em diu tot,

que em sona a cant,

   que em porta a l’hort.