|
En esta vida senyores
hi ha qui és molt ingenios,
venent junt als diaris
llibres per a colecció.
Un conjunt d’uns quants volums
diuen que tenen tot el saber,
de la gastronomia espanyola
per a que un bon guiso pugues fer.
I es que Llevant posa al
teu abast,
receptes atractives, a
soles al mirar;
pero quan u
ho escodrinya be,
algun plat no podrà guisar.
Per que si algu
fulleja
el de la Comunitat Valenciana*,
quan llig el típic all i pebre
segur que li s’atraganta.
I yo pense: seran cuiners
molt bons,
els que este llibre han escrit;
però en tocant a l’all i pebre
¡ Ausades que s’han lluït !
¡“Ma” que posar arros
junt a l’anguila maresa !
aixo no es
all i pebre,
ni res que li se parega.
|
No deixeu sendes velles per novelles,
ni innoveu en una cosa tant valenciana;
que l’arros es
“pa” la paella,
tant si es caldós, o el
cuinem a banda .
I deixem a les anguiles
que naden a on mes
els agrada,
dins d’un bon all i pebre
d’eixos que es fan en ma casa:
Piqueu els alls en un morter,
afegiu tambe el pebre
roig;
sofregiu-ho en la cassola
en oli d’oliva ben bo.
Pero cal anar en conte,
i tenint a punt l’aigua;
l’aboqueu en l'atifell,
i poseu les creïlles en gracia.
Si coentet voleu que estiga
poseu pebrera que pique,
pero tasteu de quan en
quan
no siga que mortifique.
I per últim anguiles catarrogines,
del Mercat Central , o de “ca’l”
Galet
;
que despres d’un ratet en
bon foc,
vos convide a pegar un mosset.
|
