Pepet Grill caminava per la ciutat quan li sorprengue la nit. Un poquet esglayat, busca en la mirada un lloc confortable a on dormir i va vore una caseta en una finestra a on lluia una llum molt calida.

Sense pensar-s’ho, el grill s’acosta a la finestra, i d’un bot, es cola per un chicotet clavill.

Pepet Grill ana a parar al taller d’un vell fuster. Al fuster li dien Gepetto i aquella nit tallava un gran tros de fusta.

El grill, que s’havia amagat en una caixa de mistos, comença a observar en interes el treball del vellet. I viu en sorpresa com, poquet a poquet aquell tros de fusta anava prenint forma de ninot.

Quan el fuster acaba el seu treball, tenia entre les seues mans un ninot en un llarc nas que li donava un aspecte simpatic.

-El teu nom sera Pinocho- li digue Gepetto, mentres deixava el ninot sobre la taula.

I molt satisfet de la seua obra, i un poquet cansat pel treball se n’ana a dormir.

Pero quan Gepetto ixque del taller, una gran lluentor allumena tota l’habitacio.

-¡Glups! ¿Pero que es lo que veig? –exclama el grill, mentres obria els ulls de bat a bat.

Una fada blava entra per la finestra i vola cap a la taula a on estava Pinocho. Una volta enfront d’ell, li toca el cap en una vareta magica i pronuncia est encantament:

-Pinocho, ara podras caminar i parlar. I si eres bo, algun dia te convertiras en un chiquet de veritat.

I despres de pronunciar l’encantament, la fada blava desaparegue.

De sobte, Pinocho bota de la taula i dona un crit d’alegria. ¡Podia parlar i caminar!

-¡Eh!, ¿que fas ahi amagat? –exclama el ninot quan va vore a Pepet Grill dins de la caixeta de mistos-. ¡Acosta’t, no tingues por.

-Esta be- li va dir el grill a Pinocho-. Pero nomes eixire de la caixa en una condicio.

-¿I quina es?- li va preguntar el ninot.

-Has de prometre’m que seras amic meu. Per favor, digues que si- li va dir Pepet Grill.

-¡Puix clar que sere amic teu! ¡T’ho promet!- li contesta Pinocho molt content.

¡Quina alegria senti Gepetto quan al sendema, va vore a Pinocho convertit en un ninot animat!

El vell fuster, que sempre havia desijat tindre un fill, s’acosta fins a Pinocho, i abraçant-lo tendrament, li digue:

-Pinocho, vullc fer de tu un fill bo i aplicat. Aixina que dema aniras a l’escola, com els demes chiquets de la ciutat.

Al sendema, de cami a l’escola, Pinocho es troba en un gat i una raboseta gandulejant en el carrer.

-¿A on vas?- li preguntaren.

-A l’escola- respongue Pinocho.

-L’escola es molt aborrida, tonto –li digueren aquells dos pillastres-. Si vols divertir-te de veritat, ves-te’n al teatre de porritos del barri. Ton pare no s’enterara.

A Pinocho el convenceren aquells dos caradures. I en pas alegre i decidit, Pinocho se n’ana al teatre de porritos.

"¡Quin ninot mes bonico! –pensa l’amo del teatre quan va vore a Pinocho-. En eixe nas el convertire en un porrito molt divertit".

I aixina fon. Pinocho actua en el teatre i tingue un gran exit; pero, passat un ratet, ya trobava a faltar a son pare i al seu amic Pepet Grill.

-Per favor, senyor, deixe’m tornar a casa –li va pregar Pinocho a l’amo del teatre.

-Ni parlar –li respongue-. No permetre que te’n vages. ¡El public es divertix molt en tu!

Llavors, Pinocho trenca a plorar. I tant i tant plora el ninot que les seues llagrimes inundaren el teatre de porritos, i l’amo no tingue mes remei que deixar-lo anar.

Quan Pinocho aplega a casa, Gepetto i Pepet Grill l’esperaven impacients.

-Pero che, Pinocho, ¿a on t’has ficat? ¡Estaven molt preocupats per tu! –li digue son pare molt cabrejat.

-Hummm....Voras, pare, la mestra m’ha enviat a fer una encomanda i m’he retardat un poc –menti el ninot.

Pero nomes pronunciar aquelles paraules, Pinocho va notar esglayat com el seu nas començava a creixer i creixer sense que’l poguera controlar.

¡Aço era obra de la fada blava, que castigava aixina a Pinocho per haver mentit a son pare!

Desesperat, plorant a mars, el pobre ninot nassut confessa a son pare tota la veritat. I de sobte, i ante la sorpresa de tot lo mon, el seu nas recobra el seu aspecte normal.

Gepetto volia tant al seu fillot de fusta que li perdona les seues guilopades i, al sendema, l’envia de nou a l’escola.

De cami, Pinocho i Pepet Grill se trobaren en una carreta tirada per dos burros i carregada de chiquets somrients.

-¿A on van? –pregunta Pinocho al cocher.

-Anem al Pais dels Joguets –respongue l’home-. ¡Vine en nosatres, alli es tot molt divertit! ¡T’ho passaras molt be!

Pinocho no s’ho pensa dos voltes i, al costat del seu amiguet botaoret, puja a la carreta i s’uni a l’alegre caravana de chiquets.

La veritat es que este ninot de fusta era pijor que un dimoni emplomat. ¡Atra volta desobeint a son pare!

Despres d’un llarc viage, el carro aplega al Pais dels Joguets. ¡Que maravellos era aquell lloc! ¡Que feliços eren els chiquets alli, sense escola i sense mestres, tot el dia jugant i divertint-se.

Pasaven els dies en el Pais dels Joguets i Pinocho se feu amic d’un d’aquells chiquets. Un dia qualsevol, Pinocho ana a buscar-lo per a jugar en ell, pero va vore com portava un gorro en lo cap.

-¿I eixe gorro? –li pregunta intrigat.

Quina sorpresa s’endugue Pinocho quan el seu amic se’l lleva: ¡Al pobre chiquet li havien creixcut unes lleges orelles de burro per no anar a l’escola!

El ninot, molt esglayat, corregue llavors a mirar-se en un espill i...¡Oh, quin horror! ¡Tambe ad ell li havien creixcut unes llargues i horribles orelles de burro!

¡Com plora Pinocho! ¡I com prega a Pepet Grill que l’ajudara a escapar del Pais dels Joguets! Volia tornar en son pare, anar a l’escola i lliurar-se d’aquelles orelles de burro

I aixina, una nit sense lluna, mentres tots els chiquets dormien, Pepet Grill i Pinocho escaparen del Pais dels Joguets.

Despres de caminar dies i dies, aplegaren per fi a casa del vell Gepetto, pero una desagradable sorpresa els aguardava alli.

¡El fuster havia desaparegut!

Trobaren una carta seua, explicant que havia eixit a la mar a buscar a Pinocho.

Pero el vellet tingue tanta mala sort que una ballena jagant se l’havia menjat.

¡Quina desgracia tan terrible! ¡Pobre pare! –es llamentava Pinocho.

-No t’afliggues -li digue Pepet Grill-. Ara mateix eixirem en busca de Gepetto.

Aixina que els dos amics se n’anaren cap a la plaja i alli s’embarcaren en un chicotet bot. Les ones engrunsaven la barqueta, pero Pinocho no tenia por. Lo unic que desijava era rescatar a son pare de la pancha de la ballena.

De sobte, els dos amics guiparen en l’horiso lo que pareixia una gran illa.

-¡Mira, Pinocho! –digue el grill-. ¡No es una illa, es la ballena que estavem buscant!

El grill tenia rao. ¡Aquella era la ballena que s’havia engolit a Gepetto!

En molt de recapte, els dos amics, s’acostaren a l’enorme animal i varen vore que dormia en la boca oberta. ¡Pareixia una cova!

Llavors, Pinocho i Pepet Grill, molt decidits, botaren de la barca i se ficaren dins de la boca de la ballena. I començaren a recorrer la pancha de la ballena, que cada volta es fea mes obscura.

-¡Pare, pare!, ¿a on estas? –gritava Pinocho.

Pero no havia resposta a les seues cridades.

Els dos amics caminaren a fosques molt de temps. I quan ya pensaven que mai trobarien a Gepetto, veren una llumeneta que lluia al final del jagantesc ventre de la ballena.

-Pepet, aquella llum deu d’haver-la ences mon pare –li digue Pinocho al seu mic.

Aixina era. Gepetto, assentat al costat d’una taula, escrivia una carta a la llum d’un fanalet.

Pinocho i Pepet Grill corregueren cap al vellet i l’obriren els seus braços. ¡En quanta emocio s’abraçaren els tres!

Pero no havia temps a perdre. Els nostres amics havien d’eixir de la pancha de la ballena abans que esta despertara, pero....¿com?

-¡Fem una fogata! –digue Pepet Grill llavors-. El foc omplira de fum la pancha de la ballena, i l’animal estornudara tan fort que eixirem despedits per la seua boca.

I tal i com havia planejat el grill, la ballena axfixiada pel fum, pega un estornut tan fort, que Gepetto, Pinocho i Pepet Grill ixqueren volant del ventre de l’animal i aplegaren a la plaja.

Despres d’aquella emocionant aventura, els tres tornaren molt feliços a casa. I aquella mateixa nit reberen la visita inesperada de la fada blava.

-Pinocho –digue la fada blava-, encara que eres un ninot molt ravachol, tens molt bons sentiments i vols molt a ton pare. Per aixo he decidit convertir-te en un chiquet de veritat.

I acostant-se a Pinocho, la fada blava li toca en la seua vareta magica i, a l’instant, el ninot es transforma en un chiquet verdader.

¡No queda ni rastre del seu llarc nas ni de les lleges orelles de burro!

A partir d’aquell dia, Pinocho fon un fill excelent per a Gepetto. Mai en la vida torna a dir mentires i es converti en un chic molt aplicat i estudios.

I Pepet Grill, el fidel i despert amic de Pinocho fon contratat per Gepetto com a aprenent de fuster.

I CONTE CONTAT, YA S’HA ACABAT.