He pogut contemplar
enfosquit, esglayat, al fi,
els teus expressius ulls de chiquet,
donant-me conte de que la teua mirada
em parlava a crits
dels éxodos de l'anima
i les gestes covarts
d'un heroe valeros.

I et demani resposta
atisbant-te
en la solitaria planura
de l'assolat sofriment.

Perque recorries
en els teus peus dolorits de tant anar,
els desertics arenals
del caluros silenci;
aquelles dunes enfangoses,
tan airades
pel vent de la guerra,
les que foren en el passat,
camps de carns sanguinoses
desquarterades per les sarpes dels buitres
i femers d' oblidats restos metálics
esparcits i oxidats
junt als cadavers
dels eixercits vençuts per la Mort.