Vos dire als que voleu versar en rima,

Poetic llenguage ya passat de moda,

Que si en vers domina lo que sona,

El valor del poema sera de poca estima.

Als que diuen que sense rima no hi ha poesia,

Els passa com als que sense tindre res

que dir, parlen. Son com riu que no fa rec,

perque encanonat entre montanyes somia.

Si eixe es el teu sabi, inamovible parer,

No cal perdre el temps ensenyant-los doctrina,

Ni dir-los que es poetic i bell cançoner.

El lliure vol de les aus que el cel admira.

Aci acabe yo, puix, est irregular sonet,

El qual, mira per on, ara va, i rima.