|
La meua vida
està en un nou canvi,
els cels nuvolats s'obrin en un clar,
el meu nort ya s'ha convertit en sur,
i se que ara puc alvançar;
s'acabaren ignorancies, deliri,
vaig a esta porta vella tancar
i a eixir del meu raco obscur.
Si creue el pont en solitari
no me seguixques, fes-me cas
abandona el meu pas precari,
no camines al meu costat.
I en saliva tindria gran estalvi,
ya podria deixar de batallar
en arguments inconsistents i absurts.
I lo ultim que vaig a demanar
es desconfiança, no em poseu ciris,
i que si vullc passar a l'atra part
m'impediu alcançar eixe futur.
Si creue el pont en solitari
no me seguixques, fes-me cas
abandona el meu pas precari,
no camines al meu costat.
|
