|
Despres d'un
ritual de pell i de pel
una nit tebea, quallada d'estreles
d'aire fresc i bovedada pel cel,
que puc reviure com de les mes belles;
començà entre nosatros el joc
que mes calfa encara que és en gel
que es desfa plaent i fresc, en el foc
de les animes aspres en desvel,
dels desijos subterraneus de lo cor
que van resucitant a poc a poc
quan aplega dolça, la teua mel
als meus llavis desperts i caprichosos,
que son el reflex de tot lo que soc
puix voldria que purs i rezelosos
roçaren els teus, bells, al primer toc
de la melodia candent i greu
que s'entreteix en tapiços colossos
configurant, aixi la teua veu.
La teua veu de traços i d'esbossos
que atrapa a soles pel seu propi pes;
i em fa dubtar de si dec amar-te
¡o si he d'intentar oblidar-te mes!
|
