Encara que d’Hipocreux

les aigües mai he tastat,

manam huí lo Deu Apollo

que parle en vers net y clar;

perqu’els seus secrets als homes

si els comunica per cas,

que la prosa els repetexica

molts anys ha qu’ho va vedar.

Em ténen vostés poeta,

fent renglons ja curts, ja llarchs;

perqu’es vetja que les chiques

nos fan fer mil desbarats.

Préstenme un rato atenció,

per ser molt serio lo cas,

y els diré punt per agulla

lo que una nit em pasá.

Llunt dels seus y de sa terra,

el qu’es pobre y desditjat,

com de día pau no trova,

en lo llit sol delirar.

Després qu’a muller y als fills

qu’en Londres juntets están,

en la mehua fantasía

los había á tots besat;

pera veure a Bienvenida,

á mos benvolguts germans,

y als demés parents y amichs,

á Valencia peguí un salt.

 

Pasetjanme una vesprada

per lo fresch Guadalaviar,

no llunt de Montolivet,

front als arbres de Salvá;

gran gorja en lo Turia note,

y que les ninfes saltant,

al pare qu’alberch els dona

es proposen festejar.

Mentres tant que lo’stol d’elles

dantsaba en alegre ball,

una tocánt lo psalteri

gotjosa llohaba els sants:

los miracles de Ferrer,

los detjunis de Bertran,

al patriarca Ribera

y també á Pere Pascual.

Un’altra es posá enseguida,

ab un llaut d’or en la má,

á recordar de Valencia

moltes glories militars:

de Moncada y de Coloma,

de Carroz el almirant,

de Valldaura y d’Aguiló

les haçanyes celebrá.

La terça del instrument

les dolces cordes polsant,

ab sa veu de rosinyol

al gran Vives, Perpinyá,

Núñez, Falcó, Polo y Castro

per ses lletres va cantar.

Mes profunda fon la cuarta,

referint d’esta Ciutat

los furs, y com contra els reys

los guardaven los Jurats:

com lo Asenci Vinatea,

de Llop de Conent aidat,

de Lleonor y En Alfons

al desafur s’oposá...

Anaba a seguir la ninfa

á donar curs a son cant;

pero sobr’el pit lo Turia

de colp deixant caure’l cap,

gemech fondo despedí

qu’en los contorns retsoná.

En silenci totes queden

al veure tal novetat,

hasta que prenint aliento

y de sa cara apartant

l’alga y bova qu’el cobria,

així el riu per fí parlá:

 

“Calla y de llibertat lo nom ditjós

“Lo llavi no pronuncie ara qu’Edeta,

“Olvidant lo qu’en segles antichs fos,

“Está el dogal sofrint qu’el coll li apreta

“Y es contenta en lladrar com fa lo gos.

“Grau greu! á no saber jo d’un profeta

“Que prop está lo día en que l’Espanya

“De recobrar sos drets fará l’haçanya.

 

“¿A qué ensalçar tampoch als valencians

“Qu’el cristianisme en los altars adora,

“Ni als que d’humana sanch brutes les mans,

“Lepant ompliren y d’Alger la vora

“De cadavres de turcs y de cristians?

“Ni les lletres lloheu en maleida hora,

“Si á les arts y als oficis no serveixen,

“Ni vera utilitat als homes deixen.

 

“Altres virtuts, distint saber el nostre

“Segle demana; temps en que als mortals

 “Qu’els convé l’experiencia les amostre,

“Y que per ferse els uns als altres mals

“De la mar los perills ningú n’arrostre,

“Ni per robar el or, les perles o corals;

“Si sols per millorar la condició

“De quants vihuen del mon en la regió.

 

“Mes que tots aqueixos sants,

“Mes qu’el lletrat y el guerrer,

“Mereix la palma y llorer

“Y el tribut d’alegres cants

“La valenciana garrida

“Que divise prop lo Sena,

“Cándida com l’azucena,

“De totes virtuts guarnida.

“Per aplicada y discreta,

“Si deixa un rato l’agulla, .

“No’l pert en la broma y bulla,

“Mes pren pincell y paleta,

“A Scott noveliste inglés,

“D’algún llibre en italiá

“Pera parlarlos demá

“Com ara parla el francés.

“Filla d’una excellent mare,

“De sos germans adorada,

“Qui la veu una vegada

“Sap qu’es l’ull dret de son pare.

“Segueix, doncella polida,

“Ta carrera de virtú,

“Que un espós digne de tú

“Et fará, grata, la vida.”

Apenes lo vell hagué concluhit,

Per veure tal jove, vaig saltar del llit;

Desperte llavores, qu’es somni conech,

Mes ver evangeli al oracle crech.