Quins tan segurs consells vas
encerquant,
2 cor malastruch,
enfastijat de viure?
3 Amich de plor e
desamich de riure,
4 com soferras los
mals qui·t son davant?
5 Acuyta·t, donchs,
a la mort qui t’espera,
6 e per tos mals te
allongues los jorns;
7 aytant es luny
ton delitos sojorns
8 com vols fugir a
la mort falaguera.
9 Braços uberts es
exid’a carrera,
10 plorant sos ulls
per sobres de gran goig;
11 melodios cantar
de sa veu hoig,
12 dient: «Amich,
hix de casa strangera.
13 En delit prench
donar te ma favor,
14 que per null
temps home nat l’a sentida,
15 car yo defuig a
tot home que·m crida,
16 prenent aquell
qui fuig de ma rigor».
17 Ab hulls plorant
e carra de terror,
18 cabells rompent
ab grans hudulaments,
19 la vida·m vol
donar heretaments
20 e d’aquests dons
vol que sia senyor,
21 cridant ab veu
orrible y dolorosa,
22 tal com la mort
crida ’l benauyrat;
23 car si l’om es a
mals aparellat,
24 la veu de mort li
es melodiosa.
25 Be·m maravell com
es tan ergullosa
26 la voluntat de
cascun amador;
27 no demanant a mi
qui es Amor,
28 en mi sabran sa
força dolorossa.
29 Tots, maldient,
sagramentegaran
30 que may Amor los
tendra ’n son poder,
31 e si·ls recont
l’acolorat plaer,
32 lo temps perdut,
sospirant, maldiran.
33 Null hom conech o
don’a mon senblan,
34 que dolorit per
Amor faça planyer;
35 yo son aquell de
qui·s deu hom complanyer,
36 car de mon cor la
sanch se·n va lonyan.
37 Per gran tristor
que li es acostada,
38 sequa·s tot jorn
l’umit qui·m soste vida,
39 e la tristor
contra mi es ardida,
40 e ’n mon socors
ma no s’i trob’armada.
41 Liir entre carts,
l’ora sent acostada
42 que civilment es
ma vida finida;
43 puys que del tot
ma sperança ’s fugida,
44 m’arma roman en
aquest mon dampnada.
