Molts homens hoig clamar se de Fortuna
2 e malahir aquella per sos
actes,
3 volents ab ley fer
amigables pactes
4 donant los be, e que
tostems fos una;
5 no recordant sa propria
natura
6 qu’es l’alt baxar e lo
baix muntar alt;
7 e qui d’aço se dona gran
desalt,
8 lexe los bens portants ab
si fretura.
9 A Deu no plach haver del
mon tal cura
10 que no y jaquis de
terribles afanys:
11 perdues son en nombre mes
que·ls guanys,
12 ’n esguart del ver lo seny
es oradura;
13 e l’om girat al mundanal
saber
14 ´ydoles creu, donant hy
plena fe:
15 en bens mundans creu esser
complit be,
16 volent morir solament per
haver.
17 S’algu pogues de Fortuna
tener
18 ab hun fort clau sa roda
quant es sus,
19 ffora li bo anar amunt e
jus
20 soferint mals, per trobar
tal mester;
21 mas los metalls no han
tanta vigor
22 que tan gran pes ab lur
força retinguen,
23 ne ginys no fan que d’alt
en baix no vinguen
24 los qui seuran en la
falssa honor.
25 Per negun temps perdra
Fortun’ardor
26 de fer lochs plans de les
timpes e munt,
27 e quant del tot son
desijat es junt
28 e no pot fer pus ab sa
gran furor,
29 torna reffer desabitada
casa
30 qu’en poch espay havia
feta buyda,
31 e l’om desert, qu’enrequir
james cuyda,
32 umple graners, olis e vins
embasa.
33 En son costat no deu
portar espasa:
34 com a foll hom deu franch
arbitre perdre
35 qui no creu cert que
Fortuna pot perdre
36 los bens movents e los
sients arrasa;
37 mas l’om del mon per
Fortuna mirat
38 ab lo esguart de riallosa
cara,
39 la part del plor no ha
vista encara;
40 creu que sos ginys l’an de
bens prosperat.
41 Lir entre carts, propi so
comparat
42 a Tantalus per continuu
desig;
43 no se per que tots dies hi
affig
44 puys que m’es prop compte
desesperat
