Sens lo desig de cosa desonesta,
2 d’on ve dolor a tot
enamorat,
3 visch dolorit, desijant
ser amat,
4 e par ho be que no us vull
desonesta.
5 Ço que yo am de vos es
vostre seny
6 e los estats de vostra
vida casta;
7 molt no deman, car mon
desig no basta
8 sino en ço que honestat
ateny.
9 L’enteniment a vos amar
m’enpeny
10 e no lo cors ab voler
deshonest;
11 tira m’a vos un amigable
gest,
12 ab sentir prim, qui
desperta desdeny.
13 Tant esta pres lo meu
enteniment
14 per molta part del vostre
que li alta,
15 que·m toll sentir e·m fa
la carn malalta
16 d’un tal dormir que pert
lo sentiment.
17 No cessara lo meu egual
talent,
18 puys mou de part que no·s
canssa ni·s farta,
19 car l’esperit tot lo finit
aparta:
20 no es en cors lo seu
contentament.
21 De vos deman la voluntat
guanyada,
22 cella qui es en l’arma
infinida;
23 la part d’amor que pot
esser perida,
24 en lo meu cor no s’i troba
sforçada.
25 Si com lo foch creix la
sua flamada
26 quant li son dats molts
fusts perque·ls aflam,
27 e ladonchs creix e mostra
major fam,
28 com pot sorbir cosa que·l
sia dada,
29 ne pren a mi, car ma
voluntat creix
30 per los desigs presentats
en ma penssa,
31 e, remoguts, seria·ls fer
offenssa,
32 car d’altra part ma
voluntat no·s peix.
33 Mon penssament mostra que
m’entristeix
34 quant entre gents estich
mut e pensiu;
35 ladonchs Amor peix sos
fills en lo niu
36 que dins mon cap es lonch
temps que nodreix.
37 Cest es aquell voler sens
negun terme,
38 per ço Amor de mi no·s
partira;
39 aquell’Amor qu’en nostra
carn esta
40 no met al cor lo no
cansable verme.
41 Plena de seny, mon
enteniment ferme
42 en ço que may amador lo
ferma,
43 e si fallesch, ver’amor
fallira;
44 «mellor de tots» haure nom
si·m conferme.
