Si com rictat no porta bens ab si,
2 mas val aytant
com cell qui n’es senyor,
3 Amor no val mas
tan com l’amador:
4 manxa bufant
orgue fals no ret fi.
5 Amor val poch com
tot enamorat
6 ha falsedat en
son pits fals enclosa,
7 o es ajunt ab una
tal esposa:
8 peguea es son
dret nom apellat.
9 Amor no pot haver
desordenat
10 ço que Deus fa,
Natura migançant,
11 car home pech no
pot ser fin amant
12 ne lo suptil
contra sa calitat.
13 Mal pendra
pint’en l’aygua sa figura:
14 molt menys Amor
pendra lo no dispost;
15 ne pot estar
l’aygua dins un loch rost:
16 axi Amor en cap
d’om foll atura!
17 Per ben amar ab
angoxossa cura,
18 en temps passat
eren ladonchs volguts;
19 Ovidi·l prous dix
qu’amor es crescuts
20 per altr’amor
demostrant sa factura.
21 Verdader fon son
dit e sos presichs,
22 tant quant Amor
fon prop de conexença,
23 mas en est cas
entr’ells ha malvolença,
24 tal que no creu
null temps sien amichs.
25 Si fossem nats
vos e yo entre·ls antichs,
26 lay quant Amor
amant se conqueria
27 sens praticar
alguna maestria,
28 lo vostre cor no
fora tan inichs.
29 En vos conech
gran disposicio
30 de fer tot ço que
gentilea mana,
31 mas criament veg
que natura ’ngana,
32 car viur’ab mals
es d’om perdicio.
33 Per mal grahir ne
per mala saho
34 mon cor no pot
Amor desemparar;
35 devotament los me
plau remembrar
36 aquells passats,
a qui don Deus perdo.
37 E com sere
trespassat d’aquest mon,
38 letres diran
sobre la mia tomba:
39 «Plena de seny no
tinguau a gran bomba,
40 car per vos muyr
e vag no sabent hon».
41 Enveja ’s tal que
tot primer confon
42 a tots aquells
qui ab si la s’ajusten;
43 los envejats un
poch ne molt no gusten
44 aquell mal tast
que·ls envejosos fon.
45 Tal es Amor, car
yo qui la m’ajust,
46 sent grans dolors
dant me folls moviments,
47 e vos haveu d’aço
tals sentiments
48 com fort destral
ha de tallar molt fust.
49 Si com Adam pres
mal del vedat gust,
50 com sa muller li
mostra mal cami,
51 dient: «Adam,
mengem d’aquest boci,
52 e semblarem a
Deu, qui es tot just»,
53 ne pren a mi, car
mon seny ha cregut
54 la voluntat, fent
li promissio
55 que ben servint
aconsegria do
56 que per null
temps tal no fon conegut.
57 Per mal servir no
crech l’aja perdut,
58 car si·lls
treballs hagues soferts per Deu,
59 cors glorios fora
’n lo regne seu,
60 e ja plorant
sovin me trobe mut.
61 Si·m fos donat
aquest temps en entendre
62 los grans secrets
enclosos en natura,
63 no for’al mon
cosa que·m fos escura;
64 dels fets divins
gran part ne pogr’atendre.
65 Plena de seny,
tot mon seny vull despendre
66 amant a vos sens
algun grat cossegre,
67 e durara fins que
del riu de Segre
68 l’aygua corrent
amunt se puga stendre.
