Per lo cami de mort e cercat vida,
    2      on he trobat moltes falsses monjoyes;
    3      quasi guiat per les falses ensenyes,
    4      so avengut a perillosa riba,
    5      si co·l malvat qu’en paradis vol cabre
    6      e ves infern ab cuytat pas camina,
    7      y axi com cell qui de Migjorn les terres
    8      va encerquant per vent de Tremuntana.

    9      Gran es mon dan, segons ma complacença;
    10     seguons lo ver, es poch lo meu dampnatge.
    11     Yo pert delit, havent ab dolor liga,
    12     e tal com fon, plach molt a ma natura;
    13     en mi no pusch trobar als sino perdre,
    14     e de mon be, si be u vull, no m’alegre.
    15     Lo perdre sent, perque, perdut dolç habit,
    16     del be vinent no·m trob certa fiança.

    17     Axi com l’om, per molta fe que haja,
    18     lex’ab dolor esta vida mesquina,
    19     perque no sent los delits de l’Altisme
    20     e sent aquests qu’en esta vida lexa,
    21     ne pren a mi que·l delit d’amor lexe
    22     ab tal dolor que no sse on pot cabre;
    23     ab molta por esper lo rahonable,
    24     perque no sse com lo sentre plaible.

    25     Si com aquell qu’entrar vol en batalla
    26     e troba·s cor ans que la sperimente,
    27     e quant se veu esser prop de l’encontre,
    28     per gran paor fug, mostrant les espatles,
    29     ne pren a mi qu’en contr’Amor m’esforce
    30     fins a venir a fer ne l’estret compte,
    31     e quant so prop de aquell apartar me,
    32     com a vençut yo abandon mes armes.

    33     Dubtar no·m cal si·m son fetes metzines;
    34     ab algun’art son preses mes potences:
    35     per son voler tot home del mon ama,
    36     y amar no·m plau e d’amor son mes obres.
    37     Per los cabells a mi sembla que·m porten
    38     a fer los fets que Amor me comana;
    39     si·n vull fugir, portar no·m poden cames:
    40     en tal contrast la mia vida penja.

    41     Aquell dolç tast c’ab si l’acordant tasta,
    42     no es en mi, mas dolor del discorde.
    43     Qui no ’s amat y amor d’altre cobeja,
    44     no sent gran mal, puys un terme desija.
    45     Yo son aquell qui ’n res del mon no·m ferme;
    46     yo am a qui no mereix que yo l’ame,
    47     e d’altra part veig obres en contrari:
    48     de vida y mort he certana paraula.

    49     A tot mesqui un gran be no li minva,
    50     ço es, haver de mort un molt poch dubte;
    51     d’aquest gran be yo no sse on te casa:
    52     no trob raho per que viure desige.
    53     En contr’Amor aytant yo no m’esforce
    54     que don oblit en algun be seu ficte,
    55     n’el m’es bastant, si com d’abans, complaure;
    56     yo so ’n l’estat lo qual deu tot hom tembre,

    57     Font son mos ulls d’aygua dolça y amargua,
    58     perque ’n dolor y ab delit aquells ploren,
    59     car una es la dolor delitable,
    60     l’altr’ab aquell poch ne molt no·s companya.
    61     Com ne per que, saber aço com passa,
    62     no ssia yo lo deidor o mestre,
    63     tan solament a ben sentir o baste.
    64     Vinga·l juhy als qui d’amor mes saben!

    65     Cascuna part de si·m dona creença;
    66     tant que no sse raho que la desfaça;
    67     Amor de ssi gran raho m’a donada,
    68     e si desam, no·m sia dada colpa.
    69     Ja los meus fets raho d’ome no·ls porta;
    70     als fats es dat tot quant a mi seguesca;
    71     a res a fer a mi es tolt l’arbitre,
    72     no·m trob res franch, sino la sola penssa.

    73     O foll’Amor!, les dolors costumades
    74     venen, per temps, que no donen congoxa;
    75     s’axi no fos, ja no serien homens.
    76     E per que, donchs, aquest hus en mi·s trenca?