He trencat els espills
qué tant enllegien mon rostre
 

He cansat els meus ablaürats peus,
rosant els durs asfalts.
 

He deixat sobre els polsegosos taquillons,
els foscs desperdicis de la meua anima
on dormen esperpentiques figures
i reposen calmades,
les oblidadises muses.
 

Ara, m`he convertit a força de colps
en un simbolic i aparent "Fausto",
canviant i tornadiç en la meua dualitat
 

Tinc una part del meu ser
que nega pero busca a "Mefisto",
aquell vell dimoni tan malevol i jogueto.
 

M'he forjat una coraça
per a contindre el furor i els desijos
que alimenten la meua falta de rencor.
 

Sense res brut por borrar,
m`he transformat en un nou home.
 

En l'ánima neta i el cor
obert com un naixent manantial;
vaig volent al present,
i estime en desijos anhel....,
els futurs anys,
de paus, veniders.
 

FI
 

Elig, 28 de febrer 1988.
Publicado en 1989 en el libro
"89 poemas y dibujos de los 90"
 

por Ediciones Inauditas de Elche
en la colección Solara, junto a otros poetas locales y foraneos