¡Cóm te porten,

d’ uns interessos a uns atres interessos, llengua meua,

i dels meus pares, i dels meus fills;

patria del meu pensament, del meu sentiment,

ma dolça i nafrada llengua valenciana!

 

 

Aci estic, a la vora del cami,

sentint vergonya i oix de tanta pudor com baixa,

de gom a gom, per eixa sequia, la cloaca

de la traïdora i cinica conveniencia.

 

 

Aci estic, a la vora del cami,

sentint dolor i pena per tantes ofenses

que tu, llengua meua, sanc de la meua paraula,

de propis i extranys has de soportar.

 

 

Aci estic, a la vora del cami,

sentint parlar al teu poble, noble i senzill;

parlant el viu alé de sa amada llengua,

l'unica esperança de llarga vida per ad ella.

 

 

¡Com te porten,

d'uns interessos a uns atres interessos, llengua meua,

i dels meus pares, i dels meus fills;

patria del meu pensament, del meu sentiment,

ma dolça i nafrada llengua valenciana!