La nit sap a jazz,
fosca com l' anima sombria
de qui somia despert

La nit sap a whisky,
a barres banyades
de suors i alcohol.

Un home a soles,
enfrontat al seu desti.

A sovint es confon la soletat
en l' aïllament

Un personage solitari
a les tres de la matinada
vaga pels carrers
un dilluns qualsevol.

Un personage buscant-se
a si mateix:
-<<encara no se si em trobaré...>>-.

La soletat consistix
en escapar airos
de la mediocritat:
-<<sols recorde les nits
en sabor a whisky i jazz>>-.

La soletat em reconforta:
La nit sempre sabrà a jazz...

...a suor i alcohol....
....a suor i alcohol...
....a s-u-o-r....i a-l-c-o-h-o-l......