Acabaré -tal volta si, 
tal volta no-
per avorrir l' alcohol
que nos enverina les nits.

Possiblement,
perque sentia a la Colera
encendre ires i odis nocturns
en les fredes matinades
d' hivern.

O perque -¿recordes?-
corriem enfurits
pels desolats carrerons

I entràrem en casa
airadament,
tancant portes a patades.

Encara recorde molt be
aquelles frases teues
tan fortes,
resonant com a colps
sacudint el meu orgull
fins despullar-lo

I aquell formage blanc
que estrelares en rabia
contra el quadre
del corredor
que acabà trencat en
la paperera.

Recorde aquel abisme
que s' obri en nostre llit
separant-nos com un llimit
divindint-nos

per a sentir-nos tan distants
quan inclos nos rosàvem les cames

Pero no. Mai regresarém
a les voreres del precipici,
ni sentirém
com un simple matalaf
nos allunta enfrontant-nos.

Tot començà una nit...
en l' alcohol.

...Crec que acabaré odiant-lo...