Salvador J. Vendrell i Matoses, (Boro, per als amics i companyers de lluita) va naixer en Sueca l’any 1970. Es llicenciat en CC. Politiques per la UNED. Ha cursat estudis de CC. Quimiques (UV). Actualment es troba fent el Doctorat en la UNED en CC. Politiques, en el departament d’Historia Social i del Pensament Politic. Tambe cursa Quart d’Antropologia Social i Cultural en la mateixa UNED.

Formà part del consell de redaccio de la revista “Ribera Jove”. Fundà la revista “Klam” del sindicat universitari Valencia Universitaria, associacio de la que fon Secretari General, representà al sindicat en diversos actes institucionals. Posteriorment formà part d'atre sindicat Sindicat Universitari Valencianiste, en el que dirigi-ho la revista "L'atra cara" (tres numeros) que es pot considerar l'orige de l'actual REVERS. Es President Fundador de l’associacio cultural Flors de Marche, que recentment ha fet el seu decim aniversari. Fon membre del CJAV, i es soci del Colectiu Nacionaliste. Formà part de Joventut Progressista Valenciana. A representat a associacions jovenils en els orguens del CJCV, CJV, i CJS (El consell local del seu poble del qual formà part de la junta permanent).

Articuls seus han aparegut en Lo Rat Revista, Semanari local Sueca, i en la revista cultural Lletraferit.

En l’apartat de creacio lliteraria han aparegut algunes poesies del poemari curt Retalls Poetics en la Revista lliteraria Cresol, aixina com una poesia del poemari Natural-ment, La Carrasca. Tambe en la mateixa publicacio Aparegueren uns contes breus Malaits diners (l'original Malaits dollars) i El vell quincaller, i en atre numero La Porta. Es Autor de la novela Jofre de Rocamora, en la que guanyà el Premi IVAJ a la millor novela per a menors de trenta anys en els XCV Jocs Florals de la Ciutat e Regne de Valencia que cada any organisa Lo Rat Penat. Premi de Joventuts Ratpenatistes al Millor escritor Jove (1999). Mereixque un accesit en els XX premis Cristofol Aguado de Picassent, de contes. Es coautor del llibre Clams de Vida de la AELLVA-L’Oronella. Es autor de l’ensaig Iniciacio al Valencianisme publicat per Lo Rat Penat (ensaig que podeu trobar sancer en internet www.cjav.org ). Actualment dirigix la Revista REVERS i ha mampres l’edicio de llibres des de la recent fundada editorial Gom llibres, s.l., en la que ha preparat l’edicio de Nacionalisme Valencià (1915) de Rafel Trullenque. Proximament apareixerà en la revista Internacional de llengues romaniques MIC-ROMANIA un poema seu titulat "La rosa del color de la Nostalgia". Podeu vore actualment en el nº3 de www.lliteralia.com  Un poema del poemari inedit La Patria en vers(1986-?), intitulat "¿Que queda?". I un breu relat de Ficcio "L'Enviat. Principi i fi". Tambe El Pi del poemari Natural-ment.

Te varios poemaris inedits com: "Instantanies de quotidianitat", "Monolec a duo" (est no es un recull de poemes sino un poema llarc), "Soles de Tu" que inclou una segon part "Tu de Yo", "Eixos ulls negres"

Ha autoeditat un breu comentari poetic "Un passeig per Terra Nostra", comentaris poetics al Poemari de Miquel Castellano Terra Nostra. Te atre llibret de comentaris poetics preparat "De La consumacio dels amants a la Busca de l'Eternitat", comentari al XI Premi Ciutat de Valencia "Joan Roiç de Corella" de Just Llorca "La Consumacio dels amants". Junt ad atres comentaris de llibres de poetes actuals valencians que li han cridat l'atencio, prepara un futur llibre.

Preparà una conferencia per al Colectiu nacionaliste la Conferencia "De l'Estat a l'Estat d'Estats", una breu introduccio als estats composts, en sa segon edicio, l'amplià per a la Plataforma Jovenil Valencianista, en una recent escola de Morella.

Lo ultim es un llibre recull de ses articuls tant publicats com inedits, de proxima aparicio.

Consell de Redaccio

Naix en Valencia. Es una ama de casa, fallera i autora teatral (a proposits fallers, genero curt genuinament valencià). L'aficcio al teatre li ve de familia ya que sa mare fon una gran actriu "La Urdecolita". Amiga dels seus amics. Te amics pintors, autors teatrals, i escritors.

Naixque en 1970 en Russafa (Valencia). Es llicenciat en Geografia i Historia per l´Universitat de Valencia. Estigue un any treballant en l´Archiu del Regne de Valencia. Obtingue el 3r premi de poesia en el X certamen del Miguel Hernández. Cofundador de l´associacio de jovens escritors AL RAS i secretari (1998-2000); i des d´abril del 2000 vicesecretari de l´Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana. Intervingue en les antologies “Colps en la paret” i "Deixant apart l´estil dels trobadors" (l´Oronella). Dirigi l´edicio de "El misteri d´Elig i uns atres texts sacres valencians" i "Flor d´enamorats" de Joan Timoneda, dins de la coleccio Classics valencians de l´Oronella. Es colaborador del periodic comarcal “Cresol de l´Horta” a on te una seccio, fon colaborador de la revista lliteraria “Lletraferit” (1996-2003) i de la revista europea de les llengües romaniques minoritaries "Mic-Romania" (Brusseles). Ha participat en el Comite de l´Idioma Valencià en la promocio de dita llengua en l´extranger (Brusseles i Lisboa). Fon comissari de l´exposicio “El Valencià llengua historica” (Expolingua-Madrit 1999). Actualment es director de la revista d’estudis comarcals “Sicania”, membre de l’Institut d’Estudis Valencians i del consell de redaccio de la revista “Revers”, en la qual s'encarrega dels temes d'Historia.

Antoni Fontelles i Fontestad

Josep Vicent Guillot Bueno

Jaume Hurtado i Perea

Naix en Pamplona. De pares i yayos valencians. Es Ingenier de Camins, Canals i Ports, per la UPV. Fon director i fundador del Diari Digital "El Palleter", i de la seua edicio mensual en paper, que arribà a tindre mes de 1000 subscritors. Ha estudiat un any de bachillerat en els EE UU, un any d'estudis universitaris en França i  ha treballat en la republica de Serbia. Articuliste habitual en Revers s'ha ocupat de la seccio Pobles, i fon l'inciciador de la seccio de fotos curioses que ara es nomena  Nacional Flash. Actualment junt ad un jove periodiste Ferrer codirigix la nostra revista germana  www.lliteralia.com revista de lliteratura en llengua valenciana on line.

Ferran Ribes i Blasco

Naix en Rafelcofer (Vall de Bayren) en 1971. Es llicenciat en CC Quimiques per la UV, te el DEA o tesina, sent becari del departament de Quimica Inorganica durant quatre anys. Va fer ampliacio d'estudis en Alemania i en Belgica. Actualment es funcionari de carrera en la Conselleria de Territori i Habitage. Ha segut articuliste de la revista cultural Cresol, Lo Rat Revista, La Revista de Filologia Valenciana, en la Revista de Jovens Nacionalistes "Valencia Lliure", associacio de la que fon President. Tambe han aparegut articuls seus en els grans diaris "Levante" i "Las Provincias". Fon vicesecretari de Lo Rat Penat. Actualment es el Secretari de l'Institut d'Estudis Valencians.

Va naixer en Benimaclet (hui totalmet engolit per la jungla asfalt del cap i casal), en 1975. Mege Especialiste en Neurofisiologia Clinica. Es va llicenciar en Medicina en 1999 en la Facultat de Medicina de Valencia i actualment es troba realisant el doctorat en el Departament de Medicina Preventiva i Salut Publica de dita Facultat. Membre del sindicat Valencia Universitaria i fundador de Colectiu Independent de Medicina i Estudiants de Medicina per la Llengua. Va ser en dos ocasions membre del Claustre de l’Universitat de Valencia, de la Junta de Centre de Farmacia, membre del Consell de Departament de Medicina Preventiva, de varies comissions de la facultat i participà activament en el A.D.R. de la Facultat. Soci de la Societat de Lo Rat Penat. Membre de la Plataforma Juvenil Valencianista. Colaborador del Comite de l’Idioma Valencià, participant en Expolingua i en la visita al Parlament Europeu. Membre de la Junta de Govern de Al-Ras. Ha segut colaborador de la revista cultural Lletraferit. Redactor de la Revista KLAM- Medicina. Te publicada obra en Colps en la Paret (1998), El valencia, una llengua del segle XXI (1999) Das Valencianische,  Eine sprache des 21. Jahrhunderts (2001), Cresol numero XVI (2002), Els dialecs sobre la medicina curativa de Ms. Leroy en la Valencia del segle XIX (2003) i Lo sompni de Johan Johan (2004).

Juli Moreno i Moreno

Óscar Selfa i Perona

Diana Alarcón Ibor

Jesús González

J.L. Musoles

Vicent Balaguer